És el meu primer projecte. El meu primer espectacle de clown. Fa temps que vaig descobrir el món dels clowns i em volia atrevir a muntar un espectacle, però creia que no tenia prou coneixements.

A més, tothom em deia que el clown es troba de veritat quan s'és gran, quan portes molts anys actuant. Jo em preguntava: I no en podré fer ara que sóc jove? Fins que sigui gran no ho trobaré? No em decidia, però cada cop en tenia més ganes.

Llavors vaig conèixer el Jango i vaig descobrir que aquest era un món que anava més enllà d'un simple estil teatral. Si, era molt més, podia ser fins i tot una manera de viure, i així va ser més fàcil atrevir-se: em llençaria a la piscina!

"Pots fer-ho, jo t'ajudaré. Mira't tots aquests vídeos de clown, vés venint i agafa'n més, escolta músiques, escriu tot el que et vingui al cap, el que sigui, i ensenya-m'ho. Confia en mi". Això m'ho deia un home de qui ja des de petit n'havia sentit parlar: els meus pares es van quedar al·lucinats el primer cop que el van veure actuar a Barcelona... I com que era ell qui em deia que no em faria mal, va ser molt més fàcil llençar-m'hi!

He intentat posar-hi tot allò que he après fins ara. M'he deixat portar pel Jango com un nen, com un clown. Hem viatjat plegats i hem arribat fins aquí.

En tot aquest temps escrivint, assajant, preparant l'espectacle, compartint hores i més hores amb el Jango, un mestre del clown i de la comèdia, que m'ha ensenyat la tècnica, que m'ha transmès coneixements i vivències, he constatat que, efectivament, el clown és una manera de viure.

He vist com un home amb cabells llargs i blancs de 57 anys dóna bots i canta sobre el sofà perquè m'ha guanyat a les cartes. Com aconsegueix fer riure tot un vagó de tren o la gent d'un restaurant mentre mengem, amb la única intenció de fer feliç a la gent, perquè sí, perquè ja n'hi ha prou de coses avorrides a la vida; he vist com li és igual que la gent se'l miri quan va pel carrer perquè a la seva edat va en patinet, o coses tan simples com que dorm quan té són i menja quan té gana. Fa el que li ve de gust quan li ve de gust, sense preocupar-se de res més. Un home que és feliç de veritat i a sobre només que et creuis amb ell pel carrer també t'hi fa sentir a tu.

De moment tinc un espectacle de clown, em vaig comprar un patinet i crec que vull viure així.