El naixement del "nouveau Clown" requereix una forma especial de copulació. No en el sentit sexual, sinó en el d'intercanvi còmic i càlid entre dues persones. Aquesta copulació de clown pot durar mesos, fins i tot anys, abans no es produeixi la concepció.

No hi ha acudits nous, tot està fet, l'art no és Shakespearià... és humà. No som competitius, som cooperatius, provoquem sense caos i creem canvis mitjançant la reflexió.

Ell pot actuar a qualsevol lloc per a qualsevol persona a qualsevol hora. El temps vola com una fletxa, la fruita vola com els plàtans i el vol d'un clown pot ser de qualsevol manera.

La base del seu art continua sent l'slapstick, allò evident i un deix de mal gust, fets servir com a disfressa de la seva agudesa i de la seva punyent crítica social.

Som bandolers sense llei; no anem contra les lleis, sinó que treballem per eradicar-les. La diferència entre nosaltres, els nouveau clowns, i la resta del món és que en comptes de conflicte busquem busquem col·laboració. Parlant en clau simbòlica, quan pugem la muntanya, triem camins diferents que ens portaran fins dalt i quan es creuen els nostres camins durant el viatge, en comptes de dir: "T'has equivocat de camí", li diem al company: "Ens veiem dalt!".

La tardor de 2005 vaig tenir la sort de creuar-me amb un fill de la comèdia. Era jove, estava perdut, pul·lulant per l'autopista de la comèdia, i alhora estava motivat, decidit a arribar a la seva última destinació o destí: l'humor. Es deia Guillem, i per la seva dedicació i confiança en ell mateix, se'm va guanyar.

Cada pallasso té una obligació decisiva vers la seva professió. Un cop que ha trobat el seu talent com a còmic, quan se li demani, haurà de fer-li de guia al seu estudiant fins que aquest arribi al seu nivell. Jo ja he complert amb la meva obligació... El Guillem està al meu nivell i ara continuarem passant aquesta força. Me l'estimo. Ric amb ell i no tinc cap dubte que el futur li reserva una infinitat de riallades.