Premsa

Rutinari sigui el riure amb 'Guillem Albà & La Marabunta'

Nela Linares | Citeyoco

“Marabunta” és bogeria, eé descontrol amb classe, no voler despentinar-se i acabar perdent els pantalons. Però amb un somriure a la cara.

“Marabunta” és el nou treball de Guillem Albà  & La Marabunta. Espectacle amb el que Guillem Albà porta dos anys de gira i que han vist més de 50.000 espectadors en les 150 actuacions que han realitzat.

Aquest és un espectacle de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe amb cançons pròpies, gags absurds, cabaret… i sobre l'escenari la bogeria experta d'un joven clown a punt d'explotar: Guillem Albà.

Varis han sigut els premis del públic que La Marabunta ha rebut: Mostra Santa Eugènia (2014), Fira Titelles Lleida (2014) i La Mostra Igualda (2015).

“Fem música i  fem el pallasso”. Guillem Albá no va decepcionar. Pronunciant tal judici al seu espectacle concloïa entre aplaudiments després d'hora i mitja omplint el Teatre de La Latina de riures, ritme jazzero i bon rotllo. Aquest era el seu objectiu; connectar amb la gent, connectar amb el món i desconsectar-nos de la vida rutinària.

 

Rutinari sigui el riure

Riure, base fonamental per fer-se amb el públic. Guillem juga amb gags canalles, clown desenfadat i un fons d'armari al seu favor. Després d'ell La Marabunta, a el front dels relleus, obrint, tancant i confeccionant cada número, oferint més que música un sextet uníson de metalls, percussió i base. De vermell i mostassa, el conjunt de músics es feia amb l'escenari, pendent en tot moment a un capità que no deixava de sortir del guió per recrear-se de ple amb el públic.

 

Públic d'or

Si d'alguna cosa podem estar segurs és que el xou va ser agraciat per un públic espontani, atent i participatiu. Tant va ser així que la fina línia entre el guionitzat i la improvització tendia a desaparèixer; més d'un espectador es va animar a retar al showman, que sense dubtar de la seva capacitat d'interactuació no va dir 'no' a cap de les veus que feien de cada número 1 mimetisme perfecte entre Guillem i el pati de butaques. I així va volar pizza per les grades de la Llatina, pilotes de platja, galetes maria, Ruffles pel terra ... i per l'aire llibertat. Seu era el teatre.

 

Teatre per connectar

I és que el Guillem no ens va fer riure en va. Ens va obligar a agafar-nos dort del del costat, així fos al nostra mare o un autèntic desconegut. Era igual: havíem decidit coincidir en l'espai, estàvem allà per deixar-nos portar i al comptar fins a tres ens va concedir el do de l'alber, de fer el que ens vingués de gust; un públic festiu s'arrancava de la butaca per ballar, saltar, abraçar, cridar... Nostre era el teatre. Una marabunta.

El fermall d'or per tancar el que va ser l'espectacle del carismàtic artista i el seu seguici de versàtils músics va ser delectar-nos amb una cançó que, carregat d'un "gràcies per venir", ens feia comprendre el bonic, desafiant i gratificant, entre aplaudiments i mirades de gratitud, que és l'ésser bufó. I és que a la seva guerra només es disparen canons de riure'. Sens dubte, la seva estrena a la capital va ser una batalla guanyada.

https://citeyoco.com/2016/04/03/critica-rutinaria-sea-la-risa-con-guillem-alba-la-marabunta/?fbclid=IwAR0aPA3NMgtJkyjY5fIle0zH8bWRaD3m1sYvJikRuB4CCwSOTMVMn1E3idQ

Foto

Video

Tornar enrera

Oficina i Management: Blai Rodríguez | info@guillemalba.com | Tel: (+00 34) 699 196 516